QUÉ BONICO ÉS !
(Homenatge a la DONA que em va parir).
Qué bonico és obrir l' aixeta i deixar córrer l ' aigua.!
L' any seixanta, a la Vall d ' Albaida , només els pobles grans tenien aigua potable. Els menuts feia segles que la tenien portable.
A les cuines de Terrateig ( La Vall ) va arribar entrats el setanta . Amb dos poals ma mare i totes les mares anaven a la font i portaven aigua per a cuinar i fer l ' escurà i rentar el cos.
I per a llavar - nos ho feien dins d ' una ferrà haven calfat un perol d ' aigua.
No podien deixar - se el dinar cuinant - se i anar - se' n a Mercahome perqué Mercahome , Carrosoul , Nit o Mas que Menos (Maquinesdedestruirbotiguetes) afortunadament no existien i calia estar a prop de la cassola i el trespeus atiant els aixerments ! .
Als pobles que no eren a l' Ombria del Benicadell als estius patien sequeres i es feien cues de cànters a La Font !
En esta fotografia de l ' any 1940 dones de Quatretonda xarren mentre omplen .
Si haguérem de fer una peça de teatre lorquiana ma mare seria FINA CORATGE .
I espereu- vos ..mon pare que anava cada dia a alçar murs de pedra en sec , menjant de
"fiambrera" seria CASIMIRO ABNEGACIÓ.
Un dels enemics de la dona són els homes prepotents.
Els enemics de l ' HOME- DONA han sigut i són els càcics , els senyorets , els amos d ' amor d ' aigua en cistella , el neolliberalisme, l' última reforma de la llei del treballador ....
No he pogut fer- me cap silfi amb ells però us feu una idea de qui eren FINA i CASIMIRO ?
Per acabar dir - vos que ma mare era més guapa que Gina Lolobrígida però no tenia cremes i més sabó que el que feia amb les sobres de l ' oli.
Mon pare era més guapo que Chartlon Heston i d ' armes només tenia una escopeta sense mira telescòpica per a matar anualment, sis llebres,quatre conills i dos perdius desorientats del terme.
Pos sí !
Eren homes i dones de veritat i no els de cartro- pedra de la tele i de la publicitat de L 'Oreal Paris.
Ah...mon pare no era feminista però si ma mare es posava malalta ell feia el dinar!
A que conegueu molts homes i dones aixina ??
SALUT I ALEGRIA .( I hui no cal que celebreu la mort de les obreres de Chicago :
Pregueu per elles i a partir de demà i fins el 7 de Març del 2018 compartiu les tasques de casa ,del bancal ,del llit ....amb vostres parelles )
Que sigau feliços !!!!
Casimir
Casimir, sí, el de Terrateig, ha fet avui dia
8 de març nomenat, no per tots, dia de la Dona. A fet, deia, un cant al record dels nostres, a la tendresa,
a la dura, però també bona vida dels nostres pares, al respecte, a l’amor.
A la necessària
atenció i pressa de consciencia.
No vaig a dir noms, però veient tots els que
ho celebren avui, i han eixit a la “pantalleta del menjador” (Casimir segur que
li trau un millor nom) no puc “ajuntarme”, con dèiem quan érem nanos.
Algú
deia fa temps que quan son necessàries moltes lleis, reglaments, ... es que
falta la mirada cap al altre, la
solidaritat, el respecte, l’amor.
Salud i Alegria Casimir i a tots els Éssers de
l’Univers.