Foto: Benicadell, La Vall d'Albaida (València)
Poema.
He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Autor:Martí i Pol, Miquel
Obra:Obra poètica 1 1948-1971
Jordi,
moltes gràcies, és un poema preciós que en aquests dies de confinament a la ciutat, visc a València, en porta als meus pobles, sí, dos, el del pare i el de la mare i on vaig viure de petit i d'adolescent. I amb el teu permís et conte, són tots dos a La Vall d'Albaida, al sud de la província de Valencia, Montitxelvo, de 600 habitants, el poble del pare i Beniatjar de 200 habitats, el poble de la mare. Hi ha 10 km d'un a l'altre i a vegades, d'adolescent feia el camí en bicicleta. Pobles petits, en un país petit, com m'agrada la cançó de Llach!!!, és també de Martí i Pol? Beniatjar, per ser més petit, per ser el de la mare, per aver passat estius en casa els iaios, és un poc més preferit, a més a més està a la falda de la penya del Benicadell, la muntanya més alta de la comarca i que alça 1.107 metres des del nivell del mar. Al dalt del Benicadell pots veure el mar, i veus les comarques de La Vall d'Albaida, La Costera, El Comtat, L'Alcoià, la Serra d'Aitana, La Carrasqueta. He pujat moltes vegades, de jóvens, l'últim dia de les festes de Beniatjar, que són a final d'agost, i després de la cordà, anàvem tots amunt, eren les quatre o cinc del matí, pujàvem per veure eixir el sol, era com continuar les festes tot i quan ja havien acabat, no en teníem prou, i sense dormir, cap amunt a la penya, com li diem allí. Després de veure eixir el sol ja donàvem les festes per acabades, ja acabaven les vacances i ja començava escola, crec recordar que fins ni tot el temps canviava, o potser sols és un dibuix dels records que trace ara.
moltes gràcies, és un poema preciós que en aquests dies de confinament a la ciutat, visc a València, en porta als meus pobles, sí, dos, el del pare i el de la mare i on vaig viure de petit i d'adolescent. I amb el teu permís et conte, són tots dos a La Vall d'Albaida, al sud de la província de Valencia, Montitxelvo, de 600 habitants, el poble del pare i Beniatjar de 200 habitats, el poble de la mare. Hi ha 10 km d'un a l'altre i a vegades, d'adolescent feia el camí en bicicleta. Pobles petits, en un país petit, com m'agrada la cançó de Llach!!!, és també de Martí i Pol? Beniatjar, per ser més petit, per ser el de la mare, per aver passat estius en casa els iaios, és un poc més preferit, a més a més està a la falda de la penya del Benicadell, la muntanya més alta de la comarca i que alça 1.107 metres des del nivell del mar. Al dalt del Benicadell pots veure el mar, i veus les comarques de La Vall d'Albaida, La Costera, El Comtat, L'Alcoià, la Serra d'Aitana, La Carrasqueta. He pujat moltes vegades, de jóvens, l'últim dia de les festes de Beniatjar, que són a final d'agost, i després de la cordà, anàvem tots amunt, eren les quatre o cinc del matí, pujàvem per veure eixir el sol, era com continuar les festes tot i quan ja havien acabat, no en teníem prou, i sense dormir, cap amunt a la penya, com li diem allí. Després de veure eixir el sol ja donàvem les festes per acabades, ja acabaven les vacances i ja començava escola, crec recordar que fins ni tot el temps canviava, o potser sols és un dibuix dels records que trace ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario