Incendis, agricultura, terra, territori.

Incendis, agricultura, terra, territori.

 

De la premsa de hui (El País), més de 31.000 persones evacuades, i més de 344.000 hectàrees cremades a l'estat espanyol en aquest any o en aquest estiu.
Motius són molts, canvi climàtic?, abandonament dels cultius agrícoles?, abandonament de la ramaderia extensiva?, abandonament dels usos productius forestals?, l'acció humana en la serra, voluntària o involuntària?
No recorde l'any, encara era el segle passat, jo treballava a Ontinyent i eixe dia ja d'estiu, juliol, potser, eixia del meu centre de treball a les huit de la vesprada, molt tard, hi havia molta feina. Al carrer Major d'Ontinyent ja vaig veure/notar el foc, per la part de Bocairent hi havia flames, jo vaig agafar el cotxe per a dirigir-me a ma casa, a Gandia, en eixir al polígon industrial vaig veure les flames a la serra més propera, avançant cap a casa, ja quasi en Albaida, vaig veure més flames encara. Tot rodejat estava en flames. Vaig plorar. Vaig sentir molta ràbia. Vaig pensar en què es pot fer, la meua empresa dedicava una part dels guanys a obra social, no vaig veure millor obra social que dedicar una part a procurar que no es produïsquen més incendis. No podem deixar que es creme la natura d'eixa manera.
Fa tres anys es va repetir la sensació. De passeig per la serra amb Nadal, el gos, en Montitxelvo, en veure el fum que eixia de la Vall d'Ebo, pràcticament a l'altra part de la nostra serra. Ràbia, llàgrimes i la decisió de fer alguna cosa. No soc forestal, no soc tècnic de res paregut a eixe entorn, però sé què es pot fer, per què soc persona. És mirar a la terra com una part pròpia. És vores com a u amb el territori, amb la serra, amb el camp. És veure que som part de la natura i que som la mateixa natura.
I fa any i mig, el dia dels difunts, 2 de novembre, en Montitxelvo es va generar un incendi que va arribar fins a la Safor i la Marina. Dia de molt de vent, potser 80 km/h. Foc que es pren a les portes del poble, potser d'una xispa de la xarxa elèctrica, i que ajudat pel vent de l'oest s'escampa ràpidament pels bancals, ¿que hi ha de combustible als bancals?, cap al barranc i riu, ¿que hi ha de combustible al riu?, continua per més bancals, ¿que hi ha de combustible als bancals?, fins a la serra, on hi ha pins i branques seques i.... Però, ¿en els bancals?, sí, bancals erms, amb la malea pròpia de la inactivitat. I al riu, al barranc, canyes, moltes seques d'un estiu calorós i d'una falta d'ocupació dels canyars que surten des de sempre vora riu. Crec que van ser 2.400 hectàrees que es van cremar en un mes de novembre on van coincidir almenys tres factors, la xispa elèctrica, la vegetació seca dels bancals abandonats i el fort vent, d'aquest últim poc podem fer, però de la resta sí que està al nostre abast fer per què no torne a passar.