ENCARA HI HA ALGU AL BOSC

ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC

• Dramatúrgia: Anna Maria Ricart 
• Direcció: Joan Arqué  
• Intèrprets: Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri  
• Espai escènic: Xesca Salvà 
• Vestuari: Rosa Lugo 
• Il·luminació: Sylvia Kuchinow 
• Música: Pep Pascual i Judit Farrés 
• Teatre Serrano (Gandia)

El Teatre Serrano (Gandia) ens presenta un projecte multidisciplinar conformat per una obra de teatre, un documental i una instal.lació fotogràfica. 

Una reflexió sobre la guerra dels Balcans, al cor d'Europa, un drama de fa sols trenta anys, 1992. A Espanya les Olimpíades de Barcelona, a Sarajevo les havien viscudes uns anys abans (1984), i l'Expo de Sevilla. 

En la tele és barregen imatges olímpiques i imatges de camps de concentració a Bósnia i Hercegovina. Entre 25.000 i 50.000 xiquetes i dones van ser violades com a estratègia de neteja étnica.

L'obra de teatre, amb una magnífica interpretació, ens mostra de forma crua la realitat d'aquelles dones que van ser violades, d'aquells fills de dones violades, que ara tenen 30 anys, fills de dones violades, forçades,  fills d'homes assassins, violadors, criminals.

Escoltem amb freqüència episodis de violacions, tant a prop de casa per la violència masclista o per l'acció de pederastes o de quadrilles de jóvens, com en aquells territoris on hi ha conflictes bèl·lics, ho escoltem tant a freqüentment que no és més que una notícia més. Després d'haver vist l'excel·lent treball dels actors en "Encara hi ha algú al bosc", no tinc cap dubte que estem lluny de comprendre a les víctimes, sols després d'haver escoltat aquests testimonis a través de la representació teatral me'n adone de la dimensió que representa una violació.

Una guerra de fa sols 30 anys, al cor d'Europa, a dos hores d'avió des de Barcelona que fa que no deixem de mirar l'actual conflicte a Ucraïna.

El documental ha estat dirigit per Erol Ileri Llordella i Teresa Turiera-Puigbò.

https://youtu.be/81XxvOF4ai0