EspañaCarla Simón, Arnau Vilaró
Andrea Koch
Daniela Cajías
Avalon P.C, Elastica Films, Vilaüt Films, Kino Produzioni, Movistar+, RTVE, TV3
Lo que primero llama la atención es un dato ajeno al filme, pero que muestra una vez más, y luego se verá, el peso, pequeño, del rural. ¿Y qué es eso que es ajeno a la película pero que nos hace inquietarnos en nuestra butaca?
Una historia de agricultores, en una zona rural
Una història de
llauradors (pagesos dirien a Catalunya), en una zona rural de la província de
Lleida, uns terrens escarpats, desèrtics excepte allà on hi ha arbres de frutals que
treballa Quiquet, el protagonista, que fa tan bon paper que fa dubtar si
no és realment un llaurador cada dia, com agafa les embrasquilles, de tres
en tres, com és de reservat i de cel·los pel que és la seua feina, el seu
territori, el seu mig de vida de sempre, interpreta a la perfecció el paper d’un
llaurador.
Si, això que primer ens crida l'atenció és com és que al País Valencià una
història de Catalunya és relatada en castellà, notem a faltar la llengua
original, potser és l'únic defecte que li fem a la pel·lícula.
La història és senzilla i coneguda en els pobles de tot arreu. El producte
agrícola no es valora en les actuals cadenes de distribució alimentàries, que
dominen el mercat i que acaparen no sols la totalitat de la plusvàlua del
producte, sinó també els necessaris beneficis del productor i part del cost de
producció. De manera que exhaureixen al llaurador cada any fins que aquest no
te més remei que abandonar el seu treball, les seues terres, el seu mig de vida.
Eixa situació i la continuada necessitat d'ocupar l'espai per part de la
ciutat, en aquest cas amb la instal·lació d'una planta de
generació energètica solar,
origina una crisi en l'entorn familiar dels pagesos.
Una família que viu al camp i del camp. Família ampla, amb
el güelo, fills, germans, tia, en una casa de camp, gran, ampla, oberta a
la natura, integrada en l'entorn, amb espai per a les ferramentes i
la maquinària agrícola, amb l'estable per als animals que els
proporcionen part del sustent diari. Espai de retorn dels que ara
viuen a la ciutat. Tot gira entorn del camp, a l'agricultura, al
cultiu, en aquest cas, d'arbres fruitals, quan es fa la collita, els nens
juguen amb els caixons. Quan fan la verema, la tia
conta històries als nens. El güelo, li mostra als petits com
agafar les bresquilles. I el net gran te el sentiment
de pertinència fent la feina que fa el seu pare i fent-la bé. Això es important,
no tant la lliçò de l'academia.
Comença mostrant
mos que ens espera, en un desert de terra roja, sense arbres, un
"dos cavalls" sense rodes, serveis de nau interestel·lar a
uns xiquets que juguen amb el que tenen a l'abast i la seua imaginació.
Tot destorba per a que la ciutat colonitzE tot
el territori, cal retirar el munto de ferralla o el
que també és una nau perfecta en què uns nens
naveguen per l'univers.
Quan en un cos entra un virus, un bitxo dolent, aquest cos comença
a emmalaltir, i així passa en la família de
pagesos. La determinació de canviar el cultiu agrícola del
qual viuen, per una instal·lació de plaques solars, per part del
que és "propietari" de les terres, però que no les treballa, no
les viu, no les coneix. Va al camp en cotxe d'alta gamma i en sabates
de ciutat, fins i tot el sombrero es delicat per anar al
camp. Des des-del desconeixement del territori, des
de la mirada posada sols en els guanys dineraris,
que pobresa!!!!, pretén tindre una solució per al camp
i per als seus moraors, ara podran ser
els cuidadors de la planta solar, fer el manteniment.
Desconeixement total de l'agricultura, desconeixement total del
territori, de l'estructura social,... Deia que en entrar un
virus al cos genera malalties, tal com el diferent pensar de cada un
dels habitants de la masia, la baralla entre cunyats per una
visió diferent de la situació. La malaltia del güelo i del
mateix pagès, que se sent responsable de tots i de tot, les baralles entre
pare i fill, la separació de la família, els cosins deixen de jugar junts
sense saber perquè. Fins i tot la vaca emmalaltix a causa de
l'ambient contaminat.
Com deia al principi la ciutat no deixa de seguir intentant colonitzar el
poc que queda de rural, ho fa tractant de que es canvien cultius d'aliments
per instal·lacions solars per poder gastar més energia. Ja vorem l'energia que
requereix el cos humà d'on és subministra. Però també ho fa
quan un treball com aquest es presenta al País Valencià en llengua castellana.
La situació és semblant a la d'alguns pobles del
voltant, amb la diferència que em sembla que ací, a la Vall
d'Albaida és més faci'l arribar a la decisió de vendre, de
fer instal·lacions industrials, de deixar sense treballar el
camp, perquè ja són poquetes les famílies que
viuen de la renda del camp, com a molt son complementaries d'altres
rendes, el
que fa fàcil l'abandonament donades les pèssimes rendes
que es aconsegueixen amb molta feina i dedicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario