–– No tinc res en contra dels telèfons mòbils. al contrari, és molt interessant veure un individu parlant sol en veu alta davant de tothom.
–– Ja.
–– Però això no vol dir que m'agradi fer servir aquests aparells.
Aquesta és la conversa que vam tenir quan el vaig intentar convèncer perquè es comprés un mòbil. Al principi s´'hi va negar en rodó, però vaig insistir tant que va acabar claudicant. Un ex meu tenia el mal costum de no cedir mai quan teníem un xoc d'opinions. El mestre, en canvi, era força raonable. O potser més aviat era bo. La seva bondat derivava del seu sentit estricte de la justícia. No era amable am mi per fer-me feliç, sinó perquè analitzava les meves opinions sense prejudicis. Podríem dir que mantenia sempre una actitud pedagògica. Per això quan em donava la raó em sentia molt més satisfeta que si s'hagués limitat a dir-me que sí per no disgustar-me. Allò va ser tot un descobriment, perquè no m'ha agradat mai que em donin la raó si no la tinc. M'estimo més que em tractin de manera justa.
de El cel és balu, la terra blanca Hiromi Kawakami
No hay comentarios:
Publicar un comentario